Especulació immobiliària

L’especulació urbanística és un dels principals motors de la gentrificació. En aquest article hi trobareu una breu radiografia juntament amb alguns recursos interessants.

La puja pels edificis amb «bitxos»

Comprar una finca de propietat vertical (d’un sol propietari) a les zones cèntriques d’una ciutat bolcada al turisme com Barcelona és un dels objectius predilectes dels grans inversors immobiliaris. En el nostre cas cal afegir: la legislació d’arrendaments urbans més favorable als propietaris de tota Europa, una fiscalitat molt baixa per als inversors, la dilatada tradició d’una economia especulativa amb la corrupció i el nepotisme corresponents, i un empobriment generalitzat de les classes populars que ha fet baixat els preus. Aquesta barreja ha despertat l’interès  dels voltors immobiliaris d’arreu del món per actuar sobre els nostres barris.

A continuació presentem una petita mostra d’allò que s’ha començat a sentir cap a finals de 2014 i que en l’actualitat està amenaçant amb expulsar-nos massivament dels nostres barris per a convertir-los en un parc temàtic, tant per turistes així com per nous i vells rics de tota mena i nacionalitat.

Els actors i beneficiaris principals d’aquesta nova bombolla són:

a) Bancs com el BBVA que estan posant al mercat internacional immobles adquirits durant l’última escalada de preus, al mateix temps que estan creant els seus propis fons d’inversió.

b) Membres dels clans familiars més rics de país que tornen a invertir els seus superàvits en immobles.

c) Una nova tongada d’especuladors. Molts d’ells són economistes o juristes que es dediquen a buscar i gestionar objectes interessant pels fons d’inversió immobiliària internacionals que estan creixent com a bolets.

Als nostres barris en tenim uns quants exemples d’aquesta nova especie d’especuladors que, des de el 2015 ha impulsat un gran nombre d’operacions d’aquestes característiques.

En aquest mapa que hem elaborat hi podeu trobar alguns dels edificis adquirits per fons d’inversió i grans immobiliàries als nostres barris amb la finalitat d’especular-hi. Si cliqueu sobre els punters, accedireu a la informació detallada dels casos.

Una altre mapa interessant i que inclou 76 edificis de tot Barcelon és aquest que ha elaborat La Directa. Podeu obtenir més informació a través del següent enllaç.

Les agències immobiliàries:

Les agències immobiliàries al peu del carrer són la infanteria de l’exercit dels especuladors immobiliaris i financers. La seva missió: captar el màxim nombre de propietaris d’habitatges i vendre’ls el més car possible. Ja van tenir un paper central en la creació i extensió de l’anterior bombolla immobiliària. Amb l’esclat de la mateixa al 2007, moltes van desaparèixer. Uns quants – com el propietari de la llavors omnipotent agència Fincas Corral – van tenir problemes amb la justícia, i la resta – com a Tecnocasa – va tancar una part important de les seves oficines.

Des de que les instàncies del poder van anunciar el final de la crisi tornen a sortir a tot arreu, actuant amb una virulència especial als barris cèntrics de la ciutat. Inunden els carres i les bústies amb la seva propaganda, incomoden la gent amb trucades telefòniques, al mateix temps que van inflant els preus per accelerar les tendències alcistes i augmentar les seves comissions. Alguns també es dediquen a explorar el terreny per si troben una finca sencera que es pugui vendre.

Aquesta vegada no cerquen els seus clients entre gent que vol un habitatge per viure-hi i que està disposada a endeutar-se fins molt més enllà de les seves possibilitats. Ara s’adrecen principalment a inversors – siguin petits o grans, siguin autòctons o estrangers – que volen rendibilitzar els seus estalvis llogant habitatges al preu més alt possible. I si poden ser apartaments turístics millor…

Per això les agències immobiliàries han ampliat els seus serveis: ara tenen una mena de departaments postvenda que s’encarrega de «gestionar els lloguers» i, de pas, demanar unes  comissions extres en forma de despeses de tramitació i fiances als futurs llogaters. Sovint és la seva forma de garantir el seu sou, ja que la immensa majoria dels «agents immobiliaris» són falsos autònoms que guanyen en funció de les seves vendes.

Tot indica que no podran mantenir els preus de lloguers actuals, perquè hi ha molt poca gent que els puguin pagar, a no ser, que els vulguin subarrendar com a apartaments turístics.

Al següent mapa podeu localitzar les sucursals d’agències immobiliàries als nostres barris així com les seus d’alguns dels grans especuladors.

 

%d bloggers like this: